Gran i magnifica casa de platja independent, en ple centre del poble de l´Escala, amb unes vistes panoràmiques al mar i al poble, en una de les millors situacions possibles: la Plaça de la Punta, al costat de la platja del casc antic del poble, i la caleta de l´olla.
Gaudeix d´un total 469 M2 habitables, envoltada de mar menys per una de les quatre bandes, (la part sur), distribuida en: una planta baixa (semi subsòl) dedicat a un ampli Garatge, planta 1ª saló, menjador, i cuina equipada, planta 2, 3 habitacions dobles, els banys, i un cap de casa, amb una amplia i espectacular saló polivalent amb eixida a una gran terrassa que gaudeix d´unes vistes panoràmiques de 270 graus a tot el Golf de Roses, des de Cap de creus fins la Punta Grossa.

L´Escala és un municipi de la comarca de l´Alt Empordà, a les comarques gironines, on es troben les ruïnes d´Empúries i la vila medieval de Sant Martí d´Empúries. Al 2018 tenia 10.417 habitants. Forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i del Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà.
La vila de l´Escala és al sud del golf de Roses, des de l´antiga gola del Fluvià fins al turó de Montgó. Limita amb el terme municipal de Torroella de Montgrí, Albons i Bellcaire d´Empordà (Baix Empordà) amb els municipis de Sant Pere Pescador, l´Armentera, Ventalló i Viladamat (Alt Empordà).

El nucli antic de l´Escala està situat entre la mar Mediterrània i un conjunt de turons dels últims contraforts del nord del massís del Montgrí. Geològicament, el terreny és eminentment calcari, amb restes de llims i argiles més superficials. En el seu terme municipal, proper a la platja de Riells, es troba l´Estany de la Poma.

Els seus primers pobladors hi van arribar per mar i van fundar-hi l´antiga ciutat d´Empúries, que acull actualment el Museu d´Arqueologia de Catalunya.

Neix al segle xvi com a barri pescador de Sant Martí d´Empúries, al voltant d´un petit port entre les platges d´Empúries i la de Riells, i va passar a ser cap de municipi al segle xviii. El nom de la vila prové del topònim Scala, que designa un port natural per al refugi de barques.


El poble i la platja de l´Escala.entre 1900 i 1910
A principis del segle xx s´inicia una notable activitat política i cultural, amb l´Ateneu d´Art i Cultura (fundat per l´escalenc Lluís Sureda i Paradís (1885-1966), parent i amic de Caterina Albert i Paradís – Víctor Català–, el Centre de Joventut, els grups de sardanes, els Jocs florals. La guerra civil comportà una aturada de tots aquests moviments, i la localitat va ser bombardejada per l´aviació italiana.[1]

L´economia es va mantenir principalment en l´agricultura i la pesca fins a la dècada de 1960, en què l´auge del turisme va fer donar un tomb a l´economia. Les petites empreses van desaparèixer a favor de la construcció, el comerç i la indústria del salaó de l´anxova, que actualment posseeix denominació de qualitat.